L’amenaça d’una sequera pertinaç és un dels maldecaps dels pagesos d’avui. La despesa d’aigua per al regadiu els posa davant la realitat de la manca de recursos, de la sobreexplotació dels pous i de la necessitat de repensar varietats i productes. I pels que fan cultiu a la seca, davant l’angoixa de no saber mai com anirà l’anyada, cada vegada més treta al límit. I els efectes de l’escalfament global es fan cada dia més presents amb totes les conseqüències. Per això setmanes enrere els pagesos demanaren una Mesa Permanent per a la sequera. La conselleria d’Agricultura va fer una crida per a poder asseure els representants del sector i parlar-ne. Els fruits d’aquesta reunió no es veuran de forma immediata, però s’ha marcat el camí per la feina que s’haurà de fer a partir d’ara. La conselleria té entre els seus objectius la creació del pla de la sequera per reforçar l’adaptació dels diferents cultius al canvi climàtic i afrontar, així, la situació des d’un punt de vista d’adaptació estratègica i no puntual, però això, és clar, ja serà cosa de la legislatura que ve, que ja veurem com anirà.
El Pla de Mallorca i els cereals, en primera línia
«La nostra preocupació són els farratges i els cereals, per la dependència de l’alimentació del bestiar que tenim d’aquests cultius a les Balears», ha explicat el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández. «La situació de les Balears ha estat atípica i anòmala, amb molta variabilitat, no és com la situació de la península, en zones com Aragó o Andalusia que fa més de sis mesos que tenen una sequera acusada, sinó que teníem una situació bastant erràtica i havíem de menester totes les dades», ha destacat Fernández.
Els cereals i els farratges són els cultius més afectats actualment per la manca de pluges i l’augment de les temperatures des de mitjans de març i el mes d’abril. «Han accelerat l’evaporació de l’aigua i han assecat aquests cultius i, en conseqüència, s’ha produït una collita precipitada que propiciarà una davallada de la producció», ha destacat Fernández. Les darreres pluges arriben tard per aquests cultius, excepte els tardans, però, en canvi, han estat beneficioses pels considerats ‘cultius llenyosos’, com són la vinya o els fruiters, i també per les pastures permanents. En aquest sentit, també s’ha informat la mesa de la sequera, que la conselleria negocia amb el ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació per tal que les ajudes estatals per fer front a la sequera s’adaptin el màxim possible a les especificitats de l’agricultura i la ramaderia de les Balears. El ministeri, a més, ha flexibilitzat la PAC i, entre altres, ha ampliat el termini de presentació de les sol·licituds fins al 30 de juny.
Fernández també ha fet una crida a la responsabilitat en l’ús de l’aigua per al reg agrícola en vista l’estiu. «Tenim masses d’aigua en situació de prealerta que poden passar a situació crítica, en funció de l’ús que se’n faci a l’estiu». En aquest sentit, no ha descartat restriccions de l’ús de les masses d’aigua el mes d’agost.
Balears vol una consideració especial per part del ministeri d’Agricultura
Pel que fa a les ajudes que ha posat en marxa el Ministerio de Agricultura, a les Illes Balears es consideren insuficients. Des de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears es valora l’esforç del Govern espanyol, però adverteix que “la sequera que està patint tot el territori nacional i el sud d’Europa no té precedents, i requereix un paquet de mesures de suport extraordinari major, si es volen preservar les estructures productives, com són les cooperatives, transformadores i comercialitzadors dels aliments que els nostres agricultors i ramaders produeixen, i que tal com figura en el Reial decret publicat queden fora de l’actual paquet de mesures aprovades ahir pel Govern.”
“Com bé sap el ministre d’Agricultura, les cooperatives agroalimentàries són les empreses dels productors que estan sofrint la sequera. Moltes d’elles es veuran sense producte a comercialitzar i, per tant, hauran de fer front als costos fixos, amortitzacions, finançament avançat als seus productors en forma de subministrament d’inputs o avançaments financers i, sense activitat econòmica, hauran d’abordar expedients de regulació d’una ocupació que és necessari preservar en les zones rurals després de diverses crisis consecutives. Aquesta situació provocarà un impacte econòmic i social en les zones rurals i el deute recaurà en els mateixos productors”, insisteixen.
Per això demanen al Govern que continuï estudiant vies de finançament a través del marc d’ajudes d’Estat i que demandi a la UE suports per a abordar l’actual situació. “Les empreses cooperatives són fonamentals per a superar l’actual situació en el mitjà termini, són claus per al correcte funcionament de la cadena de proveïment alimentari i per a la rendibilitat d’agricultors i ramaders“.
S’han oblidat del porc negre?
En relació amb el paquet d’ajudes aprovades, també demanen que es tingui en compte a aquells sectors que estan afectats per l’actual sequera, però que, com que no estan dins del sistema PAC, es quedaran fora del marc, com és el sector del porc negre, que s’hi hauria d’incloure per força.
Per això reclamen des de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears que la Conselleria d’Agricultura que treballi juntament amb el Ministeri perquè es reculli la situació del sector agrari i ramader de les illes i pugui ser compensat per la sequera i les altes temperatures que han afectat els cultius i les pastures, sobretot que es tenguin en compte la resta de sectors que no s’han inclòs en el Reial decret i que no poden accedir a les ajudes PAC.
Les dades climàtiques del 2023
El mes de gener va ser un mes normal quant a les precipitacions, tot i que va ser càlid a Menorca i Formentera, i normal a Mallorca i Eivissa. El mes de febrer va ser un mes fred i molt humit, que fou extremadament humit a Mallorca a causa de la tempesta Juliette. Les precipitacions foren, de mitjana, un 268% més de l’habitual, i en algunes estacions va ploure 4 o 5 vegades més del normal. En canvi, el mes de març va ser molt càlid a les Balears i, en general, molt sec, ja que va ploure, de mitjana, un 79% menys del normal. L’abril ha continuat amb la mateixa dinàmica, ha estat un mes molt càlid i sec, ja que ha plogut un 60% menys de l’habitual. La primavera, de moment, s’ha caracteritzat per poques pluges.
Aquestes dades, juntament amb el sistema de teledetecció (un projecte de la conselleria i la UIB), que recull dades cada 16 dies per satèl·lit permeten elaborar els índexs de vegetació (NDVI). Segons les dades recollides aquest trimestre, que es comparen amb les imatges del satèl·lit del període 2000-2018, deixen algunes conclusions com: fins al 16 de gener, els valors NDVI han estat superiors a la mitjana registrada, per mor de les precipitacions de la tardor i l’inici de l’hivern sec i càlid; en general, de mitjan gener a març, la situació continua igual, a excepció de la zona de la Marina de Llucmajor i posteriorment Campos, que mostren un dèficit en els valors NDVI; i finalment, les pluges registrades fins al principi de març no fan millorar la situació de la zona de Llucmajor i Campos, i paradoxalment, en el cas de la Serra de Tramuntana on va ploure tant, es desenvolupa una vegetació inferior a la normal, probablement pels efectes adversos que va produir la nevada.
El darrer mapa de síntesi de principis de maig assenyala com la sequera és notòria a la major part de Mallorca, a excepció de l’extrem oest de la Serra de Tramuntana, les muntanyes d’Artà, la marina de Santanyí o la part meridional de la serra de Llevant. En el cas de Menorca, el dèficit de desenvolupament de la vegetació és clar en el Migjorn de l’illa; en el cas d’Eivissa, la manca de verdor és evident al pla de Sant Antoni i a l’àrea natural de Ses Salines; i el cas de Formentera, no presenta valors de dèficit notori.
