!--akiadsense-->
La introducció dels vins eivissencs al mercat local no ha estat gens fàcil, però la feina dels cellers fa temps que dóna fruits. Les dades del Govern Balear ho confirmen: la quantitat de vi comercialitzat com a vi de la Terra Eivissa al llarg de 2017 va arribar als 1.424 hectolitres, una xifra que representa un increment de quasi el 4% respecte l’any anterior. “I és una dada rècord per nosaltres”, diu Joan Riera, propietari de Can Rich i representant dels viticultors a la Petita i Mitjana Empresa d’Eivissa i Formentera (Pimeef). Riera sap que els vins eivissencs encara tenen molt de camí per fer, però valora la tasca realitzada durant la darrera dècada: “Fa uns anys era molt dur col·locar el nostre producte a les cartes dels restaurants de les nostres illes. Hem picat molta pedra i la situació ha canviat. Avui, tot i que hi ha molts establiments en mans estrangeres que aposten pels vins dels seus països (Itàlia, França…), hem aconseguit una presència important al món de la restauració i ens hem convertit en preferència de molts turistes”.
Riera creu que aquest és el motiu que explica que el rosat que es produeix als quatre cellers eivissencs (Can Rich, Can Maymó, Sa Cova i Ibizkus) sigui el tipus de vi més despatxat, amb 643 hectolitres venuts al 2017. Segons explica el president dels viticultors, el turista amb un cert interès enològic que visita Eivissa cerca “vins lleugers, que passin bé i que no siguin no massa complexos”. “I els nostres rosats”, continua Riera, “funcionen molt bé en ambients de platja. Són el motor principal de la nostra producció. L’any passat vàrem esgotar tota la producció de rosat, i també la de vi blanc. Se’n varen vendre 335 hectolitres segons dades del Govern.
L’assignatura pendent dels cellers és, però, convèncer els consumidors locals. Tot i que el 83,5 per cent de la producció eivissenca de 2017 es va comercialitzar a les Balears, “i un 80 per cent, a Eivissa i Formentera, amb una petita part distribuïda a Mallorca”, precisa Joan Riera, si no fos pels visitants i la temporada turística les vendes serien molt menors. “Nosaltres seguim fent molta feina per promocionar els nostres vins entre els habitants d’Eivissa i Formentera. El Consell també engega campanyes per donar-los a conèixer, però cal més feina en aquest sentit. Encara els consumidors pitiüsos s’estimen més triar un vi d’una denominació d’origen peninsular abans d’apostar per un vi de la terra. A Mallorca, per exemple, ens costa molt augmentar les nostres vendes perquè els vins mallorquins estan ben arrelats entre els consumidors locals”, reflexiona Riera.
El punt a millorar pels productors pitiüsos és el vi negre, un segment on la competència de bodegues de denominacions com Rioja, Ribera o Toro és ben forta. Tot i vendre’s 446 hectolitres de vi negre durant 2017, els cellers no aconseguiren esgotar totalment la producció, com va passar amb els rosats i els blancs.
L’altre cara de la moneda són les exportacions dels vins eivissencs, que varen créixer exponencialment al 2017. A la resta de l’estat, es despatxaren 53 hectolitres, una quantitat modesta però que representa un increment del 90 per cent respecte a 2016. Més forta encara va ser la pujada de les vendes als estats de la Unió Europea: aquest volum de negoci va assolir els 158 hectolitres, un 157 per cent més que al període anterior. “El fet que molts dels consumidors de vi eivissenc a l’illa siguin estrangers crea un cert interès als seus països d’origen. Hem d’aprofitar aquesta via i seguir ampliant negoci a l’estranger als propers anys. A Can Rich, de moment, ja podem presumir que els nostres vins es venen, fins i tot, al Japó”, diu Joan Riera.
