És un percentatge que crida l’atenció, dit així i destacat en lletres grosses: Una tercera part de les vinyes i cellers de Mallorca està en mans de propietaris o de capital estranger.
Certament fa pensar, però és una realitat que afecta al conjunt de l’illa on la propietat de la terra, de les finques dels habitatges, sobre tot d’alt nivell, estan en mans foranes. L’arribada de capital de fora del sector del vi no és nou ni patrimoni exclusiu de Mallorca. Dècades enrere, sobretot a la Península, passà que empresaris multimilionaris del “totxo” invertien grans quantitats de capital fent bodegues espectaculars, amb firma d’arquitectes de renom.
Moltes d’elles, degut al seu origen, no sobrevisqueren a la crisi iniciada el 2008. Aquí, a Mallorca, no és un cas ni dos el de les bodegues de capital provinent de fora del sector. Hotelers que han fet fortuna, també han posat els ulls en el negoci del vi que, com als peninsulars, els pot donar cert prestigi. O això creuen quan pensen en el vi com una inversió amb glamour. Un encís que aviat s’acaba en molts de casos quan es toca amb les mans la part menys amable del sector. Fer vi és una tasca per coneixedors i amants del vi de bon de veres: no tot són precisament alegries i festa.
Aquest cap de setmana el Diario de Mallorca ha publicat un exhaustiu informe sobre aquest fet. Diu Maria Elena Valés que un 30% dels cellers inscrits a les Denominacions d’Origen i les Indicacions Geogràfiques Protegides ja estan en mans d’empresaris europeus, sobre tot d’alemanys i suecs.
Una història que arrenca en el segles XIX amb el referent de l‘Arxiduc Lluis Salvador d’Austria, personatge que no cal presentar als mallorquins i mallorquines, i que arriba al dia d’avui: actors de Hollywood, empresaris de la gran indústria centre europea, capitals de famílies i empresaris escandinaus i britànics. Fruit d’això, cellers grans i no tan grans s’escampen per tota l’illa, alguns amb vocació de ser a la primera divisió del negoci vinater de Mallorca, altres només per fer vi per a ells i els seus amics. Molts d’aquests cellers, explica el reportatge, fan vi sobre tot per a l’exportació, altres, en canvi, tenen una forta implantació en el mercat local. N’hi ha per triar.
I la cosa no acaba aquí. En paral·lel a les ja existents, segons el rotatiu, la conselleria d’Agricultura tramita ara mateix altres deu projectes. Des de la Tramuntana al Raiguer i al Pla de Mallorca, s’extenen aquests embrions de celler en distints punts de tramitació ara mateix.
No tot és de color de rosa ni de bon tros. En el rerefons, les suspicàcies dels cellers de capital local, dels negocis familiars de tradició centenària en alguns casos que temen que aquesta inversió estrangera no se n’aprofiti d’avantatges que no són al seu abast, accedint a projectes i ajudes europees inaccessibles per les empreses illenques. I, per part dels ecologistes, el crit d’atenció sobre el risc que darrere alguns d’aquests projectes no s’amaguin altres intencions: Dues hectàrees de vinya, diu la llei actual, et permeten fer una construcció agrària que, sospiten, no sempre es dedica a usos agraris si no residencials.
