Hi ha aniversaris que poden passar desapercebuts per la majoria, com aquests trenta anys que fa ja, que es va començar a vinificar una de les varietats emblemàtiques de Mallorca: el Giró Ros. Ara, quan es commemoren tres dècades de la primera vinificació feta com a monovarietal de giró ros, quan ja ha aconseguit el reconeixement dins i fora de l’illa, ha arribat el moment de fer-hi balanç i la Confraria de Tastavins de Manacor ha trobat la fórmula per fer-ho: un tast de vins fets a la comarca del Pla i Llevant amb aquesta varietat preuada.
Allà s’han reunit el viticultor que va conservar la varietats, Joaquim Monserrat, el vinater Toni Gelabert que fou el que va fer la primera vinificació, Miquel Gelabert, Pilar Oliver (Vins Miquel Oliver) i Mireia Oliver (celler Can Majoral) que varen ser dels primers que varen introduir el giró ros a les seves vinyes i vins.
Un poc d’història per emmarcar l’aniversari
Així ens han descrit des del Pla i Llevant les característiques i l’origen d’aquesta varietat: “El giró ros és una varietat d’indubtable qualitat. Ho demostra l’acceptació que ha tengut entre la majoria dels vinaters de Mallorca que l’han introduïda en les seves vinyes per elaborar vins mono-varietals o per realitzar-ne cupatges. Està en constant expansió, l’any 2015 hi havia 30 hectàrees de vinya de giró ros, l’any 2020 ja n’hi havia 72 hectàrees. Fou vinificat per primera vegada ara fa trenta anys. La història és coneguda, fou rescatat de les vinyes que tenia a Son Nadal (Felanitx) Joaquim Monserrat, a qui son pare ja l’havia alertat de la qualitat d’aquesta varietat. Segurament era cultivada en altres vinyes, segurament amagada entre altres ceps d’aquelles vinyes on convivien moltes varietats diferents. Les primeres vinificacions les va fer en Toni Gelabert, primers experimentals i posteriorment introduïdes en el mercat en ser autoritzada l’any 2011. Joaquim Monserrat manifesta que aquesta varietat ja ha sortit de Mallorca i que ja està plantada a vinyes de la Península”.
Amb tots aquests anys d’experiència s’ha fet molta de feina per aconseguir que la varietat sigui productiva i se n’obtenguin vins de gran qualitat, i això no sempre ha estat senzill:”El giró ros no és una varietat fàcil de cultivar. És exigent i de comportament a la vinya un pèl sorprenent, però quan té una bona anyada els seus vins són excel·lents. Sigui com vins d’anyada o de criança. Poden aguantar embotellats més de 10 anys en els quals lluny de perdre qualitat van afegint nous matisos a les seves característiques de color, aroma i gust. Vins molt famosos en el món no aguanten criances tan llargues i de tanta qualitat”.
El seu genoma haurà de ser més estudiat, apunten des de la DO Pla i Llevant: “Hi ha un grup de plantes que duen el nom de giró: ros, negre, sard, rosso, nero, mórbido, blanc. A la base de dades científiques VIVC se li dona la mateixa referència de genoma que el giró negre, si bé, hi ha d’haver diferències, ja que un fa els raïms blancs (o rosats) i l’altre negre. Com a mínim hi ha d’haver una mutació entre un i l’altre. Els viticultors que coneixen les dues varietats afirmen que en el període de vegetació són idèntics en les seves formes. La diferència apareix en formar el raïm. I sovint hi ha plantes de giró ros que han donat raïms negres alhora que blancs. Finalment, segons els estudis fets dels genomes ha donat lloc a una saga de varietats mallorquines i es situa com avantpassat de les varietats callet negrella (callet de Cas Concos), callet, manto negro, batista i gafarró.
Per conèixer la seva ampelografia es pot consultar el llibre publicat per la Conselleria d’Agricultura (IRFAP). Varietats de vinya de les Illes Balears, del que s’ha fet una nova edició ampliada enguany. També es pot consultar a la pàgina web de l’IRFAP de la Conselleria d’Agricultura.
La trobada va posar damunt la taula vins i vinaters que presentaren aquestes elaboracions.
Capgiró 2022 de Can Majoral, presentat per Mireia Oliver
El Capgiró de Can Majoral du aquest nom perquè en part fou cultivat a una vinya que té capgirons, és a dir, les fileres de ceps situades en els extrems se li lleven unes quantes plantes per facilitar que les arades o tractors poguessin fer la volta.
El Capgiró és un monovarietal de giró ros, però vinificat de tres maneres diferents amb raïms procedents de vinyes també diferents. Un 20% del vi prové de la primera vinya de giró ros que varen plantar ara fa vint anys. Aquest ha fermentat en bota. Una altra part s’ha elaborat com a vi jove, fermentat en dipòsits d’acer i prové d’una vinya plantada ara fa deu anys. Finalment, una altra part està elaborat com a brisat, és a dir, la fermentació es va fer amb el most acompanyat de les pells dels grans del raïm. Aquest brisat prové d’una vinya en la qual també hi ha plantades oliveres. Els grans dels raïms són de mida més petita i la pell és més gruixada el que fa que siguin més adequats per fer-ne un brisat en ser més rics en polifenols.
QBQ 2021 de Vins Miquel Oliver, presentat per Pilar Oliver
Pilar Oliver va començar la seva presentació amb to humorístic explicant que té la vinya de giró ros prop de la carretera i que la gent que passa per allà li comenta que és una varietat no massa guapa. Ella la defensa dient que potser és lletja, però que fa un vi molt bo.
Al seu celler, Miquel Oliver, nom del seu pare i un dels pioners del vi a Mallorca elaboren dos vins mono-varietals amb giró ros. Un vi jove d’anyada al qual cercant el nom per posar-li es varen decidir per Orig, és a dir, giró llegit al revés. D’aquest vi cada any canvien l’etiqueta en la qual hi ha els animalets que dia a dia veuen a les vinyes, papallones, aranyes, però fent un joc amb els components dels raïms. Les etiquetes tenen gran valor estètic i fan bo de reconèixer el vi per part del consumidor.
El vi que presenta al tast és un giró ros criat en botes de roure francès, però amb la particularitat que tenen les tapes de llenya d’acàcia que contribueix a la criança amb aromes diferenciats del roure. Explica com varen escollir el nom pel vi. Mentre feien les seves experimentacions abans de treure-lo al mercat, exclamaven: què bo que és! I de les inicials de l’expressió varen posar nom al vi: QBQ!
Sa Vall 2018, presentat per Miquel Gelabert
El vi Sa Vall és l’únic que dels que es varen tastar que està fet amb un cupatge de giró ros, 80%, i la resta viognier i pinot noir. Des de que varen fer aquest vi per primera vegada, l’any 2004, els va agradar més amb aquest cupatge que tot sol. Miquel Gelabert, explica la dificultat que té el seu cultiu i la seva verema en la qual es troba raïms de pell daurada i d’altres tirant cap a blau. La fermentació la fa en botes de roure francès que no siguin noves perquè aquestes marquen massa el vi, però amb un torrat un poc més llarg per aconseguir una aportació tànnica que ajudarà a l’envelliment del vi. El giró ros és un vi que envelleix molt bé, millor que el chardonnay. A qualque anyada ha fet qualque maduració pel·licular a una part del vi (criança amb la pell dels raïms), però no és l’habitual.
Torres des Canonge 2017, presentat per Toni Gelabert
Ara fa trenta anys que Toni Gelabert va vinificar per primera vegada aquesta varietat i pensa que quan passi el temps els vins de Mallorca seran reconeguts per aquesta varietat que compara si no supera altres varietats esteses per tot el món com puguin ser el chardonnay o el viognier. Explica que quan varen començar l’aventura de fer vins en els anys vuitanta del segle passat els vins blancs a Mallorca no existien. Raïms blancs i negres es mesclaven a la fermentació. Amb la identificació del giró ros es va començar a fer vins blancs.
Manifesta les dificultats que té el giró ros pel seu cultiu: irregular, a vegades, poc estètica, si fa massa calor, passifica. Dificultats que fan valdre la feina del viticultor, a parer seu. També explica com varen ser els primers moments en què la varietat no estava autoritzada segons la normativa en ús. A pesar de ser una de les varietats més antigues de Mallorca no estava autoritzat el seu cultiu. Estant com estava convençut de la seva qualitat va haver de lluitar fort per la seva autorització: no podia posar el nom de giró a l’etiqueta ni en català si volia exportar, no podia posar Manacor, ni l’any, ni vi de taula. Tot un grapat de dificultats superades finalment l’any 2011, quan va ser autoritzada la varietat.
