Una expedició de productors de fruita seca en ecològic de Mallorca ha fet un viatge formatiu per conèixer l’experiència d’altres productors de Catalunya. El viatge, que es va poder fer amb l’ajut de FOGAIBA, tenia per objectiu veure plantacions modernes de garrover i ametler en eco durant tres dies.
“La intenció era conèixer avanços i dificultats amb què s’han trobat agricultors que porten més anys que nosaltres amb les noves varietats de fruits secs, i les solucions en gestió ecològica. Va ser una sortida molt instructiva, atesos per Joan Tous (EIG Garrofa), Josep Àngel Benaiges (Crisol Arboreto) i els tècnics de l’ADV Eco de Ponent, qui ens van xerrar dels pros i contres de varietats com Vairo, Marinada, Constantí, Francolí, etc., el reg enterrat, la poda i la no poda, com combaten el brot sec i altres malalties, disseny de plantacions de garrovers i pol·linitzadors, etc. Un viatge ben aprofitat.”, ens fan arribar des d’APAEMA. Per això i per que sabem que el sector està ara en un moment en el qual s’han de prendre decisions estratègiques davant l’aparició de plagues que comprometen el futur, la renovació de les plantacions o els efectes de l’escalfament global que ens ha de canviar a tots la vida n’hem volgut parlar amb més detall amb un dels membres d’aquesta expedició.
Miquel Serra, Tècnic de camp d’APAEMA, valora el viatge i reflexiona sobre l’actualitat del sector sense deixar de banda les situacions darrerament viscudes sobretot en el mercat de la garrova que han trasbalsat els productors i que ens indiquen que fràgil és el necessari equilibri per la supervivència dels pagesos que s’hi dediquen .
Qué necesita el sector de la fruita seca de Mallorca, garrover i ametller, en aquest moment?
Preus estables i suficients per garantir la rendibilitat del cultiu.
Ara hi ha hagut com un boom de noves plantacions de garrover i d’ametller, en un cas pel bon preu que s’ha pagat darrerament per la garrova i de l’altra per la necessitat de renovar les velles, malaltes i poc productives plantacions d’ametller. Quina valoració en feis?
Sobre el garrover, el preu de la garrova ha creat un ambient fictici i una especulació que acaba passant factura al sector. A dia d’avui ja se veu com davallen els preus, però això no té perquè ser desfavorable mentre s’arribi a un preu més o manco fixe i bo; tots els pagesos ja advertien que preferien un preu realista al voltant de 0,80€ i que fos segur. Al marge d’això, s’han plantat molts de garrovers perquè és un arbre que arriba a l’autosuficiència aviat i complementa qualsevol altre cultiu tradicional. Veim positiu que hagi crescut aquest cultiu, doncs.
Sobre ametler, el parc estava excessivament envellit, s’havia de renovar, no hi havia més remei. Ara bé, les condicions climàtiques han canviat i ja no podem comptar amb bona part de les varietats tradicionals, el que és una pena.
Sou partidaris d’introduir noves varietats a Mallorca?
L’agricultura ha de ser rendible, i sense un mercat intern que permeti al pagès fixar ell el preu de productes com l’ametla, gra, mens, etc, no hi ha més remei que treballar amb varietats noves, perquè les inversions de plantacions d’arbres són elevades. Des d’APAEMA treballam perquè el pagès tengui autonomia i capacitat de decisió. Ara mateix amb l’ametler per grans plantacions és arriscat sortir-se de les varietats modernes recomanades. Un dels problemes és que la conselleria mos diu que la xylella afecta més a les varietats locals, i un percentatge majoritari no se pot reproduir, els viveristes ho tenen prohibit, el que significarà a la pràctica la desaparició de dotzenes i dotzenes de varietats arrelades aquí. És una absoluta llàstima.
Quines millores en el conreu creis que s’han d’anar aplicant?
Des del punt de vista de l’agricultura ecològica, som contraris a l’ús d’herbicida, adobs de síntesis i plaguicides poc selectius. Aquestes varietats modernes se poden fer treballar en AE, ho estam veient aquí i a Catalunya, però hem de tenir assumit que no s’arriben a les mateixes produccions. Aquest dèficit ve compensat per un preu de venda més elevat.
Interessa introduir el cultiu en regadiu d’aquests fruiters, a Mallorca?
Allà on es pugui regar sense comprometre els aqüífers, sí. De fet, a la seca la majoria d’elles ja no són aconsellables.
Que em podem aprendre de l’experiència que tenen allà?
Mos ha agradat el viatge perquè hem vist com funcionen gairebé totes les varietats a plantacions més velles que aquí, sensibilitat a malalties, necessitat de reg, etc. Tenen molt clar que s’ha d’anar cap a una contenció de les despeses, així que fins i tot estan fent proves amb arbres sense podar, tota la vida productiva d’un arbre sense podar. Això sona a despropòsit, a una insensatesa dins els cercles tècnics, però per ara els resultats els hi són favorables (amb matisos, clar). Un viatge així t’obri de mires, romp esquemes, el que sempre és positiu.
