Banyalbufar és un terme de la Serra de Tramuntana que es defineix, entre altres coses, pel conreu de les marjades. És la manera d’aprofitar la terra d’aquesta contrada muntanyenca que trobaren els avantpassats dels banyalbufarins d’avui. I la tradició, fruit de la necesitat, continua. La vinya ha estat un d’aquests conreus tradicionals, i la malvasía en podriem dir que és la varietat per excel·lencia.
Al bell mig de la crisi de la covid va neixer la cooperativa Tramuntana Viva: tres socis que decidiren explotar en comú terres i altres mitjans de producció cedits pels socis i el que tingui la cooperativa amb la finalitat de gestionar una única empresa dedicada a la producció i explotació agrària i a la seva comercialització posterior.
“L’objectiu és fomentar la venda directa que es fa dins els elements que integren l’explotació agrària de la Cooperativa, en mercats municipals, en fires o en llocs que no siguin establiments comercials permanents, i també mitjançant les noves tecnologies de la comunicació”, diu Jaume Alberti, president de Tramuntana Viva.
L’àmbit territorial de les terres en explotació agrària amb la categoria de preferent es troba al municipi de Banyalbufar, principalment, si bé també gestionen algunes finques situades a Campos i a Felanitx.
La Cooperativa reivindica “que es faciliti la gestió i l’explotació del minifundi a la Serra de Tramuntana (de petites finques d’entre 1.500 mt2 i 6000 mt2) no amb l’objectiu únic d’assolir un rendiment econòmic a la producció agrària que desenvolupi, sinó també per conservar l’ecosistema, el paisatge, el sistema hidràulic, i la pedra en sec que conforma el patrimoni històric, cultural i agrari d’aquest indret”.
Tramuntana Viva Mallorca reivindica que, si bé la viabilitat econòmica del minifundi de la Serra de Tramuntana és difícil d’assolir, cal apostar, facilitar i trobar un sistema de gestió que permeti salvaguardar aquestes petites finques de vessant, de marjades, que conformen i justifiquen la Serra com a Patrimoni Mundial i que lluiten contra l’erosió del sòl.
“Que una finca agrària no sigui viable econòmicament, no ha de suposar la seva marginació, la seva mort agrària o desaparició perquè avanci el pinar o per causa de l’erosió del sòl amb la desaparició de les marjades. En aquest sentit es necessita una nova lectura pel que fa a la seva gestió i conservació del paisatge agrari minifundista de la Serra”.
El cultiu on ara mateix més esforços diposita la Cooperativa és en la vinya, malgrat també aposta pels arbres fruiters com els melicotoners o la tomàtiga de ramellet. En concret, la vinya de la varietat Malvasia de Banyalbufar és l’objectiu principal. Es troba plantada al municipi a les finques de Can Font i Can Gelabert (4200 mt2 de marjades) i amb una producció que suposa unes 1.200 botelles monovarietals de malvasia de Banyalbufar.
A hores d’ara, indica Alberti, la bona acollida del vi entre els clients (que al mes d’agost pràcticament està exhaurit), els permet planificar ja l’ampliació de la producció. “el projecte immediat de la Cooperativa és ampliar aquest cultiu a les finques veïnades a les ja cultivades, fins a completar més d’una hectàrea de vinya de la varietal malvasia de Banyalbufar”.
TÍmbola és el nom comercial de la primera Malvasia de Banyalbufar registrat l’any 2020 que es cultiva a les marjades gestionades per la Cooperativa Tramuntana Viva Mallorca, exclusiva i limitada a poc més de 900 botelles.
Tímbola és una paraula antiga mallorquina que significa beure sense interrupció, ‘trago’ en castellà, i que recorda com antigament es bevia la malvasia de Banyalbufar a les tavernes; no amb una copa com es fa ara, sinó amb els tassonets petits ‘tipus xupet’, pegant un bon glop, una tímbola, que és la manera com es beuen algunes d’aquestes begudes de molt de grau: recordau que la varietat de malvasia és molt alcohòlica i sempre supera els 14 graus.
Després d’aquesta primera verema seleccionada de forma manual, la de l’any passat, i accidentada pel cap de fibló que afectà el vinyet, l’enòleg Sergio Navarro ha elaborat un vi exclusiu, únic i diferent al celler de Karretània d’Antoni Sans. “El consumidor tasta una malvasia de Banyalbufar diferent al que està acostumat i que respecta al màxim les característiques pròpies varietals i la manera d’aproximar-se al producte sense emmascarar l’essència del vi”, diu Jaume Alberti.
Un segon producte, derivat del primer, ha estat les 312 botelles del primer vermut de la història elaborat a partir de vi de malvasia de Banyalbufar.
És un vi que s’ha enfilat fins a 17 graus i que s’ha macerat de forma natural, amb molt pocs botànics, dels quals destaquen el donzell, la camamil·la i la flor de taronger, amb el temps i les proporcions justes per recordar el nostre vi de malvasia de Banyalbufar. Ja al segle XIX es feien algunes maceracions experimentals amb malvasia, com la ‘crema de malvasia’ i, per això, hem volgut reseguir aquelles persones innovadores, malgrat sigui amb elaboració ‘testimonial’ però que li permet sentir-se exclusiu a la persona que el tasta, sobretot, si és a les pròpies marjades de Banyalbufar, dins la vinya i mirant la posta de sol.
