!--akiadsense-->
Xavier Pariente va ser fins l’any 2017 propietari junt amb Christine Valette del Chateau Troplong-Mondot, un dels cellers més grans i prestigiosos de Saint-Emilion, a Bordeus. Des de fa dos anys, viu entre Ciutadella, Madrid i Paris però la seva passió i el seu profund coneixement del món de la vinya, el converteixen en un referent. Pariente està convençut que Menorca podría produïr vins com els del Priorat.
Què hi ha al darrera d’un gran vi?
L’elaboració d’un gran vi ve determinada sense cap mena de dubte pel subsòl que tingui. Al Chateau Troplong-Mondot va ser sempre el nostre credo. És el món on he treballat, és el que es coneix a França com el dels “vins de longue garde”, vins de llarga durada, de llarga vida, on el fet essencial per aconseguir elaborar-los és “el terroir”.
Com influeix el clima?
És una part important del procés però no podem considerar la fotosíntesi com l’ement determinant per aconseguir un raïm o un altre, sinó l’aliment que prové del subsòl. És a sota el subsòl on el concepte de la vida amb els bacteris, els insectes i els microorganismes que ajuden a produir el veritable miracle que fan que aquell cep, ens regali un raïm o un altre.
I com s’ha de tractar aquesta terra?
Li recomano millor no tractar-la. La terra es anaeròbica i cada vegada que la remous, la malmets i t’equivoques. Contra menys toques la terra, millor estarà. Al Chateau Troplong-Mondot vam cuidar molt tots aquests aspectes. Per exemple, a la darrera etapa de la nostra gestió vam arribar a emprar cavalls per evitar un pes excessiu damunt el territori. A més, teníem un protocol de plantació d’una sèrie d’herbes seleccionades que ajudaven a trencar la terra perquè l’aigua s’hi pogués filtrar millor.
!--akiadsense-->
Perquè considera que Menorca podria tenir el seu propi Priorat?
Perquè geològicament té uns terrenys al nord que gaudeixen d’unes venes increïbles on es podrien fer coses meravelloses, com els vins de longue garde. Ho vaig descobrir fa un parell d’anys quan vaig arribar a l’Illa per fer un nou celler. Vam estar amb un equip de deu persones, entre les quals hi havia Claude i Lydia Bourguignon, dos dels millors especialistes en subsòl que han treballat pels millors cellers francesos. Ells m’ho van certificar perquè son uns grans coneixedors del territori.
La gran majoria de cellers de Menorca son al sud…..
Efectivament. Menorca era una illa pobre que va rebre moltes invasions i Maó, que tenia el port natural més important del Mediterrani, va rebre successives dominacions militars. Per proveir tots aquests regiments de vi, no van fer-ho als llocs més idonis sinó els més planers i més a prop pel seu transport. Per això la majoria del vi es va plantar al sud de l’illa….
Ha tirat endavant el celler?
Malauradament no perquè les cuotes de plantació de vinya que permet l’Administració son molt limitades cada any i a la meva edat, no em podia permetre el luxe d’esperar tant de temps. Havia trobat una finca de 140 hectàrees i volia plantar-ne 55.
Com veu el món del vi a l’illa?
Menorca té un gran potencial amb el territori que té i mirant les coses amb perspectiva de futur, potser hauria d’apostar més pel vi i menys per les vaques. També ha d’invertir en investigació amb l’objectiu d’esbrinar quines han estat els varietats presents a la història de l’Illa i potenciar-les, treballar la diferenciació com ha fet ,per exemple, Mallorca.
Varietats endèmiques?
Exacte. Hi ha tantes varietats de raïm al Mediterrani que si vols emprar-les per fer vins francesos a Espanya, t’equivoques. Es com si volguessis fer un camembert a Menorca. L’agricultura és molt més fina del que la gent es pensa. Perquè hi ha llocs on hi ha productes tant bons i d’altres no? Perquè ja no hi ha vi que es fa un lloc i desapareix? Els anglesos i els francesos van fer vi per l’exercit d’aquí. Perquè no n’hi ha? Perquè no era bo. Hi havia més de 1.500 hectàrees a Menorca i ja no hi son.
Seria una bona idea adoptar el model francès de terroir a Menorca?
Seria un error pensar que el model francès és meravellós. A França hem estat molt bons venedors de conceptes. A Espanya hi ha grans cellers i sovint, els vins que es fan aquí, poden ser molt millors que els francesos. Però no s’ha de copiar. Champagne a Champagne, Sauternes a Sauternes i Priorat a Priorat.
