Vi blanc o vi negre?
Tendim a dir que un dels dos no ens agraden. O que un ens agrada més que l’altre. I distingir-los sembla molt fàcil, només fa falta mirar el color. Però i si no el véssim? I si en realitat és només que ens deixam dur per la temperatura? Feis la prova.
!--akiadsense-->
Agafau dos vins, un de blanc i un de negre i serviu-los a una copa en la que no es vegi el contingut. El punt més important d’aquesta prova és que els dos vins estiguin a la mateixa temperatura. Sereu capaços de distingir-los, ara?
A l’avançada us direm que molts professionals no se n’han sortit.
La qualitat d’un vi
També hem sentit moltes vegades la frase que no tenim el paladar suficientment format per distingir un vi de qualitat. En aquest cas l’experiment hauria de ser col·lectiu.
Cercau dos vins. Informau-vos com s’han fet. Si l’elaboració ha estat acurada o si en canvi és una producció sense grans miraments. Quan els tengueu, dui-los a un sopar i posau-los damunt la taula sense donar explicacions. L’experiment no falla. Només fa falta que comproveu quin és el vi que s’acaba abans. I no és necessari que us gasteu molts doblers. Us recordam que hi ha vins de qualitat a preus assequibles.
La conservació d’un vi quan ja l’hem obert
Aquest el podeu fer a ca vostra i també és molt senzill. Quan heu obert una botella de vi, encara que sigui negre, la millor manera de conservar-lo és ben tapat i a la gelera. Per ventura pensau que no sou capaços d’apreciar la diferència però l’oxidació del vi una vegada obert afecta a les seves propietats organolèptiques i us garantim que notareu la diferència.
La màgia de la percepció del vi
Ja hem deixat clar -i quan hàgiu fet les proves que us hem proposat ho comprovareu- que encara que no ho creiem, tothom és pefectament capaç d’apreciar la qualitat d’un vi. Però també és cert que gaudir-lo va més enllà del líquid en sí mateix. La bona companyia, l’estat d’ànim o fins i tot la música en poden alterar la seva percepció.
És per això que us proposam que un dia que hàgiu tastat un vi que us hagi agradat molt, ho apunteu. Un temps després tornau a agafar el mateix vi i el tornau a beure en un context diferent i tornau a escriure què us ha semblat. No deim que si en una situació determinada el vareu trobar molt bo, en una altra el trobeu molt dolent, però el que sí us garantim és que la intensitat no serà la mateixa.
!--akiadsense-->
D’altra banda també hi ha la suggestió del màrqueting -de la qual el vi no se n’escapa-, exactament igual que en qualsevol altre producte. Aquesta prova és més difícil de fer un mateix, però molt fàcil proposar-la a d’altres persones. De bell nou a un sopar o a una trobada amb amics serviu dues copes del mateix vi, d’una certa qualitat, però el que sigui, i veneu-lo. Explicau que un és molt exclusiu, que té una elaboració determinada que el fa especial o què se’n fan molt poques botelles i que, per tant, accedir-hi és difícil. Que qui el consumeix se senti privilegiat de poder tastar-lo farà que es mostri més predisposat a apreciar-lo. De l’altre direu que és un vi bo, però no tant especial. I mirau el resultat.
Seran pocs els que se n’adonaran que a les dues copes hi ha el mateix vi. I aquesta és una prova que s’ha fet amb professionals també i que no ho han aconseguit.
La mateixa varietat de raïm de llocs diferents
I finalment si sou d’aquells que us decantau per un vi determinat en funció del raïm amb que s’ha fet, us proposam, de nou a cegues sense saber de quin vi es tracta, que tasteu dos vins de la mateixa varietat però d’origents diferents.
Comprovareu que el clima, la terra o l’alçada d’on s’ha cultivat aquella varietat influeix i molt en el resultat del vi.
