El director General d’Agricultura i Ramaderia, Fernando Fernández, tanca una etapa al capdavant d’un dels departaments més complexos de la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Etapa que no ha estat gens fàcil i a la qual s’hi ha hagut de fer front a situacions complicades provocades per circumstàncies exògenes, la majoria de casos: des de la pandèmia de covid a la crisi de carburants, de preus i de proveïment, l’epidèmia de la llengua blava, sequera i tempestes vàries i, fins i tot, el Brexit.
Moltes coses han canviat en aquests quatre anys de la legislatura. Ell considera que no s’hauria de fer ni una passa enrere, pel bé del sector, però reconeix que no està en les seves mans ara com ara, assegurar-ne la continuïtat. En els dies que venen en sabrem més de tot plegat, de moment ell deixa el despatx amb la satisfacció de rebre el reconeixement del sector per la feina feta: avui rebrà un guardó que li atorgarà Petits Cellers, en el marc de la Nit del Vi que es fa a La Misericòrdia.
Clima d’enteniment i visió estratègica
Hi haurà un abans i un després d’aquesta etapa?
Vull pensar que sí. Crec que sí. Crec que el sector agrari, que és molt ric en organitzacions, ha vist que es poden fer les coses d’una altra manera a com estaven acostumats. En primer lloc, s’ha aconseguit amb l’esforç de tots, construir un clima d’enteniment i de treball compartit amb objectius comuns. La confiança no s’improvisa, es treballa dia a dia. S’aconsegueix amb molta transparència i honestedat per part de la Conselleria, temps dedicat i ferma voluntat de tot el sector de centrar-se en el que els uneix i no en el que els separa.
En segon lloc, s’han començat a greixar totes aquelles parts d’una administració agrària que estava molt anquilosada. En tercer lloc, s’ha començat a treballar amb visió estratègica. Pensant en cadascun dels subsectors; oli, vi, hortalisses, fruita seca, oví, llet. Finalment, hem dedicat esforç a reconstruir una interlocució positiva i propositiva amb el Ministeri d’Agricultura i amb la resta de Comunitats Autònomes que és imprescindible si volem que l’agricultura insular es tingui en compte.
Alguns representants dels pagesos m’han dit que finalment ha estat bo que fora un partit aliè als quals sempre havien dirigit la Conselleria el que fes tot això. Em diuen que no hem tingut lligams previs i que hem tractat a tothom, és a dir, a totes les organitzacions, de la mateixa forma. Però no podem pensar que tot això està guanyat i que no es pot retrocedir. La dinàmica pot tornar perfectament a altres situacions prèvies. Depèn qui assumeixi el govern.
Des de la Conselleria s’ha enfrontat a diferents crisis que han posat a prova els mecanismes de gestió i resposta (Pandèmia, guerra de preus i proveïments pel conflicte d’Ucraïna, etc.). Com explicaria aquest procés? Què queda?
Sí, efectivament. Ha estat una legislatura marcada per l’emergència i la crisi. Hem respost a totes les crisis successives. Però al mateix temps hem tingut clar que encara que de forma més pausada, no podíem abandonar l’estratègic. Crec que hem aconseguit mantenir un bon equilibri entre l’urgent i l’important.
Cadascuna de les crisis que hem tingut; COVID, Brexit i el seu impacte en la patata, la guerra d’Ucraïna, llengua blava, sequera 2021, Juliette i ara sequera 2023 han exigit respostes molt diferents. Per exemple. La llengua blava que va ser declarada el 3 de juliol de 2021 i que exigia un Pla d’Acció que implica restringir moviments i vacunar a tots els animals durant 3 anys va ser tot un repte. Però el repte era sobretot què els ramaders superessin l’horror que va ser la gestió de la llengua blava de l’any 2002. Durant les successives crisis hem anat articulant mesures molt noves per a cada sector. Recordo la línia dels 6 euros que van cobrar els ramaders i ramaderes per cada be i porcella comercialitzat durant la pandèmia, i en la qual implicarem escorxadors, operadors i grans superfícies per a fomentar el consum.
Record també la línia que donava suport a la transformació de la llet en quallada per a evitar haver de destruir milions de litres de llet i que acordarem entre tots els actors del sector lacti de Menorca i de Mallorca. També l’emmagatzematge de formatge, la collita en verd. La línia de cadenes curtes de comercialització amb la qual es va fer costat a totes les organitzacions que van distribuir cistelles de producte local. Per descomptat, la compra pública d’excedents de la producció agrària i el seu lliurament posterior a les entitats socials, amb la qual es va donar sortida a més de 3 milions de kg de producte agrari i ramader. En totes les crisis hi ha hagut una excel·lent comunicació i treball entre el Ministeri d’Agricultura i les conselleries de les distintes comunitats de manera que les respostes s’han pogut anar compassant i coordinant. Totes les respostes a les crisis s’han dialogat i tancat amb els representants del sector.
Cada sector, un tractament “personalitzat”
Hi ha sectors molt diversos en la família agroalimentària, cadascun amb les seves peculiaritats, però alguns d’ells han fet una especial posada al dia. Quin procés recorda especialment per la seva complexitat o pels resultats obtinguts?
Sí, i el treball diferenciat amb cadascun dels subsectors ha de ser diferent. Per això creem les Meses Sectorials. Aquest sistema de treball cal mantenir-lo. Probablement amb algun ajust per a guanyar en dinamisme, però és vàlid i necessari. Hem anat desplegant Plans i Estratègies de Treball en molts sectors: Pla de Reestructuració de Fruita seca, el Pla Regional de la Patata, PROVILAC, Pla d’Optimització i Aprofitament d’Aigües Regenerades per al Regadiu, el Pla Estratègic de la Ramaderia que a la vegada, tanca Plans sectorials per a cada espècie. Potser aquest últim ha estat el més complex de tirar endavant. Tots aquests plans han començat a executar-se, però en una pròxima legislatura, hem de desplegar-los.
Especialment exitosa ha estat el procés de constitució de l’Associació de OPFHs (Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses) i empreses del sector hortícola i el llançament de la marca Som Pagesos. Però l’èxit d’aquest procés no és la marca en si, sinó el procés de cooperació interempresarial i de concentració d’oferta que hi ha darrere, i que és bàsic en la viabilitat del sector hortofructícola. També em sento especialment orgullós de l’acord aconseguit en el sector lacti de Menorca que coneixem com PROVILAC. Bàsicament, ha significat, treure de la inèrcia i del determinisme al sector lacti de Menorca i posar-nos a pensar tots junts.
Hi ha tres Plans que hem de desenvolupar de manera immediata pel seu caràcter estratègic durant el primer any de legislatura. El Pla Estratègic de l’Agricultura Ecològica Horitzó 2030. És urgent a més un Pla Proteic + Farratges + Cereals per a fer més sostenible l’alimentació del bestiar. Finalment, l’Estratègia Balear del Coneixement Agrari que ha d’impulsar l’IRFAP.
Aquestes setmanes dic sovint que si hem tingut una bona primera legislatura de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, la segona ha de brillar.
La nova PAC, una fita aconseguida a la qual li queda molt camí per recórrer. Per què?
Hem negociat una bona PAC 2023 -2027 en un context de reducció pressupostària. Hem aconseguit el reconeixement d’una Regió Insular Illes Balears amb imports i valors per sobre de la mitjana peninsular en tots els instruments. La resta de les comunitats no se’n podien avenir. Aquest reconeixement amb els seus imports està recollit en els Reials decrets. Però tots sabem que la PAC és molt complexa en la seva aplicació. Aquest primer any, totes les administracions i el mateix Ministeri, estem comprovant les dificultats tècniques que hi ha per a la seva execució. Els valors i imports de la PAC a Balears aniran millorant progressivament cada any fins a arribar al 2027. Això és positiu. L’any 2025 hi haurà una revisió intermèdia on nosaltres lluitarem per nous ajustos importants i en 2026 es començarà a negociar la següent PAC. Tot això dins de la pròxima legislatura. Realment és una bogeria.
Les dificultats d’aquesta PAC venen per dues vies. En primer lloc, la forta condicionalitat i exigència ambiental. Per a cobrar la PAC, els agricultors i ramaders han de complir un ventall de normes ambientals molt ampli i que en molts casos exigeixen canvis importants en la seva manera de produir i d’organitzar la seva explotació. A més, per a poder accedir a l’ajuda dels Ecorregims, han de desenvolupar altres pràctiques ambientals per sobre de les obligatòries i aquests dos nivells, són complicats de quadrar.
Tot això ho tenim damunt de la taula des que l’1 de març va començar el període de declaracions i els tècnics de les delegacions comarcals, els de les Opes i Cooperatives i cada pagès quan farà la seva declaració, s’enfronta a un puzle complex de muntar. Aquesta exigència ambiental s’ha complicat per les condicions de sequera que vivim i dificulta encara més complir amb algunes de les exigències. Els que hem viscut diverses reformes de la PAC sabem que en el segon i tercer any a poc a poc tot es va ordenant. Però aquest primer any està sent especialment difícil. D’altra banda, està el repte de la digitalització. A partir de l’1 de setembre entra en vigor un quadern digital i encara que arran de la sequera s’han flexibilitzat les obligacions, cal aplicar-lo. Totes les pràctiques i tractaments que desenvolupen els pagesos han d’introduir-los en una aplicació digital i tots som conscients el nivell de coneixements tecnològics de bona part del sector.
“Aquesta legislatura ha estat la del producte local”
Els grans reptes estan per encarar: els efectes de l’escalfament global, un mercat més just per als productors, el canvi social que afavoreixi el consum preferent del producte local, a tots els nivells…quin és el següent moviment en el tauler?
Tenim reptes concrets a afrontar en una nova legislatura. Hem d’estructurar i aplicar la llei de la cadena alimentària. Vull recordar que aquesta llei penja d’una Directiva Comunitària de l’any 2019 sobre pràctiques abusives en la cadena alimentària. La llei de cadena alimentària ha d’actuar com a salvaguarda per a tots els actors de la cadena, però especialment ha de protegir la part més feble de la cadena que és el productor. És una llei garantista. La legislatura 2019 – 2023 ha estat sens dubte la del producte local. El grau de consciència que ha aconseguit tota la societat i tots els actors econòmics involucrats sobre aquest assumpte ha estat increïble.
Tota la societat i totes les institucions han posat de la seva part. No sols la Conselleria, també han posat i moltíssim els Consells Insulars a través de les seves competències específiques i els Ajuntaments, i les Federacions d’Hostaleria, i l’Associació de Cuiners i les Grans Superfícies i molts més actors que no puc citar perquè es faria llarga la llista. Honestament, crec que ha estat cosa de tots. Però en la següent legislatura cal consolidar els avanços i aquí caldrà treballar per a estendre mesures com l’adoptada amb la Llei turística, a altres àmbits. Caldrà delimitar el que considerem producte agroalimentari local i donar-li alguna naturalesa normativa, qüestió que no és fàcil. Espero que puguem desenvolupar aquest treball de la manera més àmplia i participada possible.
Però sens dubte, hi ha dos reptes que simplement enunciaré i que són importants. En primer lloc, la creació d’una “Comissió sobre Adaptació al Canvi Climàtic del Sector Agrari” Aquesta Comissió ha de començar a treballar la resposta a les adversitats climàtiques de forma més global i anticipada, incorporant la recerca i la formació, i que d’alguna manera, ofereixi eines al sector per a anar enfrontant aquesta crisi climàtica. Finalment, crec que cal impulsar un “Marc de Relacions Laborals en el Camp i en el Sector Agroalimentari” que donés resposta a la necessitat constant i permanent de treballadors de totes les categories en aquest sector i sense la qual cosa és difícil créixer.
Quin paper té el sector primari a l’economia balear i quin hauria de ser? Quin, en l’escenari global?
Cal definir-ho. Hem de definir-ho. Crec que és urgent definir-ho per a saber que volem ser i com es veu el sector d’aquí a 20 anys. El sector d’Illes Balears ha de respondre a aquesta pregunta. Jo tinc les meves idees. A mi se m’ocorre per on hem de caminar, però a aquesta última pregunta, no respondré. La reservaré perquè la respongui o que me la respongui el sector si continuem treballant després del 28 de maig.
