El Centre d’Estudis Gastronòmics de Menorca a través del seu director, el metge, investigador i gastrònom Pep Pelfort, ha fet públic al darrer Simpòsium ExpoOliva celebrat el passat mes de maig a Jaén, un estudi centrat en la història de la gastronomia de Menorca al segle XVIII, on s’ha pogut constatar a través de l’encreuament de dades de diferents autors, que les xifres de consum i producció d’oli d’oliva eren sorprenentment altes.
Pel que fa a la producció d’oli d’oliva, l’any 1786 va arribar a ser de 221.129 litres, molt superior a les xifres de l’any 2021 amb 30.000 oliveres productives. I pel que fa al consum, un menorquí podia ingerir 80 mil·lilitres al dia.
“Si intentem correlacionar el consum amb les dades demogràfiques, seguint la població aproximada de l’època segons el llibre del geògraf Tomàs Vidal Bendito el qual corregeix els censos a 30.200 habitants, tenim un enorme consum diari aproximat de 80 mil·lilitres per persona i dia” detalla l’investigador menorquí al seu treball.
“Hem de saber que a finals del segle XVIII, Menorca només produïa una quarta part del seu consum i gràcies a autors com Cristoph F.H. Lindemann, capellà que residí a Menorca des de 1775 fins a 1782 per tal d’oferir assistència religiosa als soldats de les tropes alemanyes hannoverianes enviades a l’illa, coneixem també la xifra exacta d’importacions, ja que cada any s’importaven 600 tones de Mallorca” detalla.
“Quan resolem l’equació, veiem que el consum total era de 800 tones. Si la quarta part de producció pròpia equival a 200 tones i al segle XVIII, la tona anglesa o tona llarga, equivalia a 2.240 lliures o 1.016,047 kg, el resultat ens dona una producció de 201.209 kg. Si tot això ho transformem en litres per comparar-ho amb l’actualitat, estaríem parlant de 221.129 litres” conclou.
Fins ara, els estudis rigorosos sobre aquesta temàtica simplement es fixaven en comentaris de visitants forans a l’illa que deixaven constància, però no s’analitzaven les quantitats ni la relació d’aquestes amb el consum. Creuant les dades dels diferents autors que donen xifres de consum i importacions, és com Pep Pelfort ha pogut arribar a la conclusió que la producció pròpia era sorprenentment alta en relació amb l’actualitat.
Receptari d’oli
Tal com explica el director del Centre d’Estudis Gastronòmics de Menorca, un dels motius que explica per què es consumien unes grans quantitats d’oli a l’illa és perquè el seu receptari estava ple de plats que duien oli.
“A la Menorca del XVIII, si no feien servir oli d’oliva, feien servir mantega de la terra, extreta de llet cuita de vaca. I de vegades, es barrejaven els dos greixos. En canvi, el sèu animal, sèu blanc de porc o saïm, era exclusiu per a untar peces de cacera abans de coure-les o per fer formatjades i altres tipus de rebosteria” explica.
“Com veiem, el greix culinari de preferència a Menorca ha estat sempre l’oli d’oliva perquè el consum elevat de verdures i peixos, el feien el més adequat. D’altra banda, el compliment estricte dels dies de cuina en magre (abstinència de carn) el feia imprescindible molts dies l’any” comenta. “Al famós Manuscrit Caules del segle XVIII on es parla de l’origen de la maonesa i sobre el qual estic treballant, ja que aviat quedarà publicat, el 50 % dels plats duien oli d’oliva. També en el receptari de Fra Roger surt el domini d’aquest greix, que està present aquí, en la dieta més austera dels frares, en un 44 % del que cuinaven” afirma.
Si voleu consultar la publicació sencera de l’estudi, podeu clicar al següent enllaç.
